L'ESCUT.
Fa uns quants anys, en un estudi sobre l'origen del nostre poble, veiem que la seua fundació es podia allunyar pel 1092: ja hem complit els 900 anys.
És clar que els primer pobladors van ser els àrabs, destacant la personalitat d'Ibn Faradj, que li dona nom al nostre poble. Però en el transcórrer del temps les terres de Benifaraig foren ocupades pels homes del Cid i especialment des de 1235 (en què Jaume I conquista les Torres de Montcada) per les tropes aragoneses i barcelonines del Conqueridor que hi convisqueren amb els residents moros.
El primer senyor tradicionalment reconegut del nostre poble va ser Ximen Pérez d'Arenós (de Taraçona o de Permita) per donació D'En Jaume I en 1241. En 1254 Benifaraig i Massarrojos passen a pertànyer a l'Ordre del Temple. Des d'aleshores i fins ara els pobladors han estat molt variats: Perelló, Pa I la rés, Ferragut...
En els tres manuscrits del Llibre del Repartiment, (que és el primer Registre de la Propietat i partida de naixement del Regne de València, datat entre l'any 1237 i el 1252 i que enllaça les civilitzacions musulmana i cristiana), s'arrepleguen les donacions de propietats rústiques i urbanes de la ciutat i terme de València i del seu Regne. Est Llibre és un testimoni de primera mà sobre les característiques i modalitats de la repoblació valenciana. Dels prop de 3200 assentaments que hi són, 38 corresponen a Benifaraig. En ells podem veure el nom i l'origen dels nous ocupants de les nostres terres. He dit ocupants perquè la condició d'En Jaume I al fer una donació era que hi havia que ocupar-la o pel contrari el rei revocava la donació i la canviava per a un altre.
Les donacions suposaven un canvi en la propietat de cases o terres, respectant el que ja hi havia. Normalment es donaven xicotetes extensions repartides entre varies persones. Vegem les inscripcions que hi parlen de Benifaraig, aclarim que la unitat de mesura empleada és la jovada: equival a l'extensió de terra que pot llaurar una parella de bous en un dia.
DONACIONS REALITZADES ABANS DE LA CONQUESTA DE VALENCIÀ
( del 5 de juny al 12 de setembre de 1238):
Arnau de Cascail
5 jovades
Pere d'Esnoger de
3 jovades
Arnau d'Huguet de Berga
3 jovades
Estacius(bol) Tolosa i els seus companys
el lloc sense forns ni molins
Rama
4 jovades
Mahomat Seder, sarraí
1 vinya
Ponç de Manresa
4 jovades i un hort
Tomàs Garidell, Pere de
Rocavert i Enric Desprats
la resta de l'alqueria
Arnau Cosco, Ramon d'Huguet
i Ramon de Renau
2 jovades a cadascú
Tomàs Garidell, Pere de
Rocavert i Enric Desprats
1 , 4 i 4 jovades respectivament
Mateu de Tolosa
4 jovades i un hort
Joan d'Avignó
4 jovades, unes cases i 1 hort
Mateu d'Avignó
4 jovades, unes cases i 1 hort
Guillem Cerviner
4 jovades, unes cases i 1 hort
Arnau Samatano
4 jovades, unes cases i 1 hort
Arnau Estiu
4 jovades, unes cases i 1 hort
Arnau de Pere Estiu
4 jovades, unes cases i 1 hort
Arnau Cros i Estaci de Gallach
4 jovades, unes cases i 1 hort
Bertran de Gotves i Martí Xiu
6 jovades, unes cases i 2 horts
Bru de Revidana .
2 jovades, unes cases i 1 hort
Assallit de Vasatz, joglar
3 jovades
DONACIONS REALITZADES DESPRÉS DE LA CONQUESTA DE VALÈNCIA
(del 10 d’octubre de 1238 al 18 d’agost de 1240)
Guillem Péreç de Navalles, cavaller
6 jovades
Pere de Trilles
3 jovades, unes cases i 1 hort
Arnau de Fàbregues
2 jovades
Ramon Péreç de Quintana, cavaller
6 jovades i unes cases
Pedriol de Tortosa, Benet Oller,
Ramon de Centelles, Joan de
Colent i a Palafrugel
5 jovades
Guillem Seger de Terol, diaca
6 jovades
Tomàs Garidell
1 jovada de vinyes
Pere de Rocavert
4 jovades
Eimeric de Jurdez
4 jovades
Guillem de Sores de Montblanc
3 jovades
Pere de Balaguer, tortosí
2 jovades
Marquello, correu
2 jovades
Esteve de Sal
4 jovades
Esteve de Puig
4 jovades
Guillem Garcerà, notari
1 jovades i 1 hort
Com podem veure els repobladors eren gent normal: cavallers, notari, joglar, correu, sarraïns prohoms de la Universitat de Barcelona. La procedència majoritària era de Catalunya (especialment de Lleida i Tarragona) i del Sud de França, però predomina, als primer anys, la població musulmana.
La repoblació cristiana de les terres valencianes continuà amb un llarg procés cronològic que encara segueix hui en dia (unes vegades per les immigracions i altres per les emigracions). Els successors d'En Jaume I afavoriren la llibertat de residència que originà notables corrents migratòries: al segle XIV i que foren decisius per a la definitiva configuració demogràfica i lingüística d'est: terres. Es tractava de substituir als musulmans que ens deixaven, per nous pobladors cristians. El: aragonesos ocupen les zones més cap a l'interior i els catalans s'estableixen en la costa. Al segle XVI es produí una forta immigració castellana i al segle XVII, amb l'expulsió dels moriscos, que eren una tercera part de la població valenciana, s'acabà el trilingüisme al Regne de València.
Seria interessant realitzar un estudi de l'evolució dels cognoms al nostre poble. Al 1992, per exemple es trobem els següents percentatges als cognoms de Benifaraig:
PALANCA .....................
14 per cent
BOIX.............................
8 per cent
CASTELLÓ.....................
6 per cent
ESTELLÉS .......................
6 per cent
MARTÍNEZ.....................
5 per cent
GISBERT........................
4 per cent
CARSÍ...........................
3 per cent
SEPÚLVEDA...................
3 per cent
BRISA............................
2 per cent
FERRER .........................
2 per cent
GUANTER.....................
2 per cent
ROCA...........................
2 per cent
ROS...............................
2 per cent
SÀNCHEZ ....................
2 per cent
BALLESTER....................
1 per cent
CUÑAT.........................
1 per cent
CHIRALT.......................
1 per cent
FERRIOL.......................
1 per cent
LLORIS..........................
1 per cent
MARTÍ..........................
1 per cent
MORA..........................
1 per cent
ORTS............................
1 per cent
OSUNA.......................
1 per cent
SOLER..........................
1 per cent
Segueixen 151 cognoms, que representen entre tots el 29 per cent dels veïns de Benifaraig,
però que ningú no hi arriba al 1 per cent.
Tots estos antecedents venen a justificar l'actual escut de Benifaraig. Un escut és un emblema que constitueix una senyal distintiva d'un poble. En Espanya solen ser rectangulars. El fons s'anomena camp i tant els colors com les figures que conté representen la seua història i origen.
Després de consultar experts en heràldica i historiadors fa 20 anys, el gran enamorat de Benifaraig que fou En Jaume-Vicent Palanca Mora ens proposà l'escut que ha aparegut als diferents programes de Festes i a la bandera del C.D. Benifaraig. Pensem representa allò que som: un poble d'origen musulmà (el camp o fons blanc que ocupa el terç superior de l'escut), amb una forta influència cristiana (la Creu tipus Malta que recorda als cavallers de l'Ordre del Temple, els nostres primers senyors) i amb les barres d'En Jaume I (representatives de la majoritària procedència dels primers repobladors).
L'escut és Hispànic (forma rectangular i redona a la part inferior acabada en punta), escairat (està dividit diagonalment des de l'angle esquerre del cap de l'escut fins al dret de la punta). El Timbre o cimera que hi porten els escuts al voltant i damunt representen la noblesa d'origen: en el nostrre, molt senzill, tan sols té llambrequins de fulles d'acant (recordant un poc el Uixó que corona el campanar i la humilitat de que parla l'himne del Santíssim Crist Vertader).
r.salvador estellés I CASTELLÓ. 1992
